els espais

Imatges ruta-11. Sedaví:

Sedaví és un municipi que es troba a la comarca de l’Horta Sud, limitant amb Alfafar, Llocnou de la Corona i la ciutat de València.

El seu topònim prové de la paraula àrab Beniçidavi, que designa la procedència d’una família de Xàtiva (d’ahí “cidaví”) que hi va establir l’alqueria que passat el temps donaria lloc al poble. La seua economia, basada tradicionalment en els cultius hortícoles i de l’arròs, ha sofert en el present segle una profunda transformació fins a convertir-se eminentment en industrial, centrada en la producció del moble i la fusta.

Imatges ruta-2x

Imatges ruta-1x

Per a Ferran, és un poble tranquil, on mai passa res i on la gent s’avorreix. Per a l’escriptor és el seu refugi literari i el punt de trobada amb els seus amics i companys. Difícilment concedeix entrevistes al poble, ja que no vol que el seu espai siga envaït.

2.  Casa de Ferran Torrent/casa de l’avi  (carrer Pintor Sorolla, nº 12):

xLa casa de Ferran Torrent es troba situada al carrer Pintor Sorolla, número 12, molt a prop de la plaça del poble. Malgrat que ha patit diverses reformes, és l’antiga casa de l’avi, on Ferran Torrent va passar la major part de la seua infantesa i joventut. A les primeres pàgines de la novel·la Ferran, ja major, conta que es troba amb el seu germà Pepín al menjador, que ambdós estan neguitosos i no poden dormir… perquè la casa serà enderrocada a l’endemà. És a partir d’aquest petit detall, que Ferran recrea tota la seua història passada entre aquelles parets.

3. Plaça del poble (Plaça Rei Jaume I):

Imatges ruta-7La plaça constitueix l’eix central de la vida del poble. Com es narra a Gràcies per la propina, durant els anys seixanta era el lloc on es disputaven els partits més encarnissats de futbol. Pepín i Ferran, admiradors del Barça (i també del Llevant) jugaven contra els del Reial Madrid, principal rival i, segurament, plasmació de les idees del règim. Per altra banda, també era trobada dels noctàmbuls que venien de València i que intentaven desesperadament allargar la nit un poc més. La plaça que descriu la novel·la és la mateixa que podem trobar a dia de hui.

Imatges ruta-3

4. L’església i l’Ajuntament:

Imatges ruta-2L’església i l’Ajuntament representaven els podes fàctics de Sedaví. Bona part de la història del Ferran petit i el seu germà està relacionada amb aquestos espais. Des de les primeres pàgines del llibre amb la frase lapidària del rector xxx “hoy serà el día más feliz de vuestra vida”, fins el robatori del pernil durant les festes, la ideologia que desprenen aquestos llocs xoquen frontalment amb el tarannà lliberal de la família Torres.Tal com podeu observar a les fotografies els anys han impregnat els espais de modernitat, però és fàcil reconèixer-los.Imatges ruta-6x

Tal com hem dit abans, l’església era un estament important del poble. La novel·la narra molt bé, i de manera molt irònica, la implicació per part del poble a les festes de caire religiós i el vox populi sobre qui assistia o qui preferia quedar-se a casa. En aquest cas, la família Torres, arran del conflicte de creences amb el rector hores abans de la mort de l’avi, provoca que aquest no puga ser enterrat al costat de la seua dona, i l’odi i el rancor venjatiu dels familiars.

Imatges ruta-9

5. El Casino (Ateneu Recreatiu, Plaça En Jaume I);

Imatges ruta-5El Casino és l’espai recreatiu de la novel·la, allà on Ferran i el seu germà Pepín s’inicien en les timbes i l’alcohol. Actualment, Ferran acostuma a anar al Casino cada dia després de la seua sessió de gimnàs. Allí es troba amb vells amics i coneguts com el Roget, el seu millor amic amb qui comparteix cerveses i montaditos. Una frase coneguda de Torrent és “preferisc sopar amb el Bigotes que amb Saramago”.

Imatges ruta-7x

6. L’escola pública del poble (abans ESCUELA NACIONAL, carrer 9 d’Octubre):

Imatges ruta-6De la mateixa manera que l’església i l’ajuntament representaven els poders del poble, l’escola pública també hi tenia un lloc destacat. Clarament fidel al règim, els alumnes havien de momoritzar la geografia espanyola i el seu passat gloriós. Parlar castellà era un fet obligatori, acció que no sempre era senzilla. Els germans Torres, per exemple, sovint eren castigats per parlar en valencià. Així i tot, els records de l’escola no són tots negatius, perquè el protagonista narra coneixences importants com la de Gamenyo, un xiquet repetidor que els inicia en l’art del fregament a l’autobús i al tabac. Per altra banda, el record de la pitrera de la professora Doña Pepita, marca un abans i un després en la vida dels protagonistes.

Imatges ruta-8x

Actualment és l’edifici que més canvis ha patit, no per l’estructura, sinó pel seu ús: d’escola franquista a mercat municipal de Sedaví.

Imatges ruta-10x

7. Plaça Espanya (València). Parada autobús AUVACA:

imagesNarra la novel·la que quan els oncles de Ferran i Pepín no podien anar a recollir-los al col·legi de Jesuïtes, els germans Torres deixaven esperar el primer tramvia per poder compartir vagó amb les xiquetes del Jesús y Maria, un col·legi femení que tancava a les 17.30. Aquell viatge, aparantment innocent, es convertia en tota una aventura eroticofestiva intentant refregar els seus cossos amb els de les jovenetes. Un cop arribaven a plaça Espanya, era l’hora d’agafar l’autobús (ara l’AUVACA) i tornar cap al poble. En aquesta segona etapa del trajecte posaven en marxa les tècniques de Gamenyo, el qual els havia explicat que aprofitant els revolts del viatge era fàcil aproximar-se a les dones. L’anècdota que succeeix en un d’aquests viatges és que Pepín, emocionat amb tanta carn, se sobrepassa amb una xurra, i aquesta, que descobreix les seues intencions, li esbotza una bufetada i li diu “este es más borde que la leche que ha mamao”.

8. Bar “Los Toneles” i Plaça de Bous (carrer de Ribera i carrer Xàtiva): 

  photo-201109142247_xlarge La nostra parada per dinar serà al mític bar Los Toneles, calamares desde 1944. Deu ser veritat perquè així ho deia el tio Tomàs quan anaven a veure boxejar a la plaça de bous i feien una parada per menjar. Sembla impensable imaginar la plaça de Bous com un gran ring, però el cert és que el boxeig era un esport habitual de l’època. Això també pot explicar-ho Ferran Torrent, que sota el pseudònim de “El tigre de Sedaví”, protagonitza una de les escenes més descriptives i gracioses. Al llibre apareix el nom literari “El tigre de Benicorlí”. Així i tot, l’etapa de boxejador dura poc… sobretot per una qüestió de supervivència.

2458249_ReO4UheWgywRJ9mt5vC9lLHm0IG4fZ3wRlS2hw1Bw0I

9. Bar Russafa (carrer Russafa, cantonada amb Gran Via Germanies):

Imatges ruta-13La zona de Russafa era com el Paral·lel de Barcelona, la part de la ciutat on convivien cafès, teatres, gent de la faràndula, vedettes, etc. Té un paper protagonista, en aquestes escenes la vedette del moment Rosita Amores, un personatge destacat, entre d’altres coses, per la seues interpretacions i la seua voluptuositat davantera. Imatges ruta-13x

10. Bar “El Boquerón” (final de l’Avinguda del Port:

Imatges ruta-14Local de culte per a la família Torres i espai protagonista a la novel·la. És al Boquerón on És al Boquerón on hi succeeixen la majoria de les torbades de tota la quadrilla: el Fino, el Carraca, el tio Tomàs, (nom de la noia), etc. És ací on els protagonistes inicien la seva etapa laboral fent compravenda d’alcohol i altres productes quotidians. Ara bé, la situació del Boquerón, al costat del Port, també propicia el contraban, el qual està descrit a la novel·la.

Aquest bar serà l’espai on acabaran confluint els personatges, que aprofitant que l’antic propietari deixa el negoci, decideixen quedar-se’l. Aquesta acció es pot interpretar com l’últim intent dels Torres per tal de no deixar morir el que implica el Boqueron i el seu entorn.

 

11. Col·legi Jesuïtes-Botànic (Carrer Ferran el Catòlic-Quart):

COLEGIO NEVADO 3Aquest col·legi apareix a la novel·la en el moment que la mare dels protagonistes decideix canviar-los d’escola. A diferència de l’escola del poble, els records dels Jesuïtes no són del tot bons: el centre estava tenyit d’una autoritat severa, freda i franquista; els alumnes s’unien en grups segons si eren de poble “paletos” o de ciutat “maricons”; la llengua vehicular havia de ser obligatòriament el castellà i la condició social tenia un pes destacat (ho exemplifica l’escena on el tio Tomàs es passeja amb el cotxe nou). Finalment, Ferran i Pepín sota el “usted quiere pero no puede” i un conflicte esportiu acaba per expulsar-los del centre. Després dels Jesuïtes els protagonistes deixen els estudis i es posen a treballar!

12.  Barri xinés (actualment, Barri Velluters):

Imatges ruta-15A principis del segle XIX va començar la decadència i l’oblit d’aquest barri per diversos motius. La degradació va convertir-lo en un focus descuidat i el reclam de personatges marginats dedicats a la prostitució, a les drogues i a la delinqüència. Va ser aleshores quan va rebre el mal nom de “barri xino”.

A la novel·la, però, el “barri xino” no apareix com un espai negatiu, sinó com el lloc d’iniciació de moltes coses: el tio Tomàs, per exemple, els regala la visita a un bordell perquè els seus nebots s’estrenin.

13. Biblioteca Pública Municipal: 

imag_17La Casa de la Cultura, o Biblioteca Pública, de València és una biblioteca pública depenent de la Generalitat Valenciana situada dins del conjunt del Parc de l’Hospital, al barri de San Francesc, a la Ciutat Vella. Concretament s’ubica dins del que va ser un antic hospital religiós, l’Hospital dels Pobres Innocents, i després l’hospital provincial.

Té el seu origen en 1409, quan un grup de prohoms de la ciutat de València, encoratjats per les paraules del pare Jofré, funden un centre d’hospitalitat per acollir als dements que vagabundejaven pels carrers de la ciutat. Un segle després, en 1512, de la unió de diversos centres d’hospitalitat existents a València es creava el Sant Hospital General.

1337277857_339465_1337278139_noticia_normalL’entrada és fa des del carrer de l’Hospital. La Casa se situa a uns metres del carrer, i entre els dos hi ha un portal monumental de pedra amb un sostre de fusta i teules que consta d’una portalada gòtica coronada per una marededéu.

Passat aquest portal, la biblioteca s’erigeix en un sobre edifici de planta creuada i façana lluïda i pintada en un groc pàl·lid; tanmateix, hi ha diversos elements històrics com ara les diverses portes monumentals a cada cap de l’edifici (sempre tancades) i les columnes d’estil grec o romà que poblen tot el parc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s