continguts i competències

La finalitat principal de dur a terme una ruta literària és mostrar una alternativa engrescadora a l’hora de treballar una lectura. Si el cànon literari de les lectures de l’Educació Secundària Obligatòria es fa a partir de l’elecció de llibres als quals se’ls atribueix una sèrie d’actituds, de coneixements, de riquesa lingüística o de valor històric ideals per a ser treballats amb alumnes entre 12 i 16 anys, poder exemplificar aquests conceptes abstractes als seus espais físics corresponents, augmenta les possibilitats d’implantació a la memòria dels nostres alumnes. Seguir els passos d’Estellés i els seus versos, de les places de Mercè Rodoreda, dels edificis de Ramon Llull, dels racons del Canigó de Verdaguer, del viatge en vaixell cap a l’Alguer d’un grup de catalans durant el franquisme i de tantes altres petites joies provoquen un efecte de pesada eternitat sobre els llibres.

És precisament per la multitud d’hores dins les aules i per les exigències del currículum que són necessàries les rutes literàries; la perfecte unió de riquesa cultural, d’adquisició de nous coneixements i d’autonomia d’aprenentatge; aquesta darrera, potser, la més interessant. El temari de les assignatures és el que és i es pressuposa sobre els alumnes com una pesada làpida que els acompanya durant anys. La lectura d’un llibre mai ha tingut com a intenció ser un acte feixuc, sinó tot el contrari, llegim per diferents motius, certament, però bàsicament per plaer. També per abstreure’ns, per sentir-nos més lliures, per evadir-nos i d’una extensa quantitat d’adjectius positius. És per això, que quan parlem de “lectures obligatòries” a l’ESO, en el fons estem creant una curiosa paradoxa, evident per a molts alumnes, i sense importància per a molts professors. És en aquest batibull on apareixen les rutes literàries, amb l’objectiu concret de retornar el plaer que suposa la lectura d’un llibre, dins del context escolar.

Tal com explica el professor Alexandre Bataller en el II Congrés Internacional de Didàctiques (2010):

Des de la nostra perspectiva, considerem la ruta literària com a motor de les classes de literatura. La “ruta literària” és sempre conseqüencia d’un treball previ a l’aula. La realització de la ruta o viatge és una part d’un procés que comença amb la lectura d’una o més obres literàries completes i d’un conjunt de textos que guiaran el nostre recorregut. El procés previ dura un parell de mesos en els quals es van ajustant els detalls i es va agumentant el comboi col·lectiu de realitzar l’eixida. En tornar, els dies viscuts seran rememorats i avaluats.

En el nostre cas la ruta segueix els passos de Ferran Torres i Pepín, els protagonistes de Gràcies per la propina, de Ferran Torrent, en el seu viatge de la infantesa cap a l’edat adulta. Els espais seleccionats són Sedaví (Benicorlí al llibre) i València, amb l’objectiu de dur a terme una bona mostra dels llocs que conformen la novel·la. Amb la intenció de posar a la pell dels personatges els nostres alumnes, l’elecció dels mitjans de transport i dels llocs on durem a terme els àpats estan curosament seleccionats per raons que la lectura dels fragments de l’obra revelarà.

A més, l’ús de a xarxa social Twitter, com a mitjà per a fer un seguiment virtual de la ruta, serà la darrera peça per encaixar totes les competències bàsiques que s’han de treballar durant aquesta etapa educativa (que desglossarem al proper punt), amb el gaudi de participar en una recreació literària i històrica d’una novel·la llegida per a tots i treballada en classe.

Finalment, altres objectius latents durant tota l’eixida els enumerem seguidament:

• Apreciar el valor dels textos literaris, utilitzant la lectura com a font de plaer i informació i considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal de màxima importància.
• Conèixer la història de Sedaví i València durant la segona meitat del segle XX.
• Emprar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instruments de treball i aprenentatge.
• Cooperar i col·laborar amb els companys de treball en grup.
• Facilitar el treball interdisciplinari com a mètode d’aprenentatge.

Competències bàsiques

Competència comunicativa oral, escrita i audiovisual

• Explicitar oralment i per escrit conceptes lingüístics i literaris.
• Ser precís en el repertori lèxic.
• Saber comunicar-se per escrit fent servir les TIC.
• Gestionar la informació obtinguda de diverses fonts.
• Llegir textos literaris amb èxit de comprensió i gaudiment.
• Tenir coneixements teòrics bàsics sobre els textos literaris.

Competència artística i cultural

• Posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat.
• Actitud d’estima cap a la creativitat implícita en l’expressió d’idees, experiències o sentiments.

Tractament de la informació i competència digital

• Fer recerca d’informació eficaç a través d’Internet.
• Analitzar i transformar la informació rebuda en una línia del temps.
• Utilitzar adequadament els programes i les eines informàtiques.
• Fer un ús respectuós de les xarxes socials.
• Transformar la informació en coneixement. Per tant, treballar les destreses següents: organització d’informació, relació d’idees, anàlisi i síntesi.

Competència d’aprendre a aprendre

• Ser conscient de les pròpies capacitats i desenvolupar-les.
• Recórrer a les tècniques més conegudes per millorar l’anàlisi literari.
• Acceptar i aplicar les normes ortogràfiques de la llengua.
• Gestionar i controlar les pròpies capacitats i coneixements.
• Treballar l’habilitat d’obtenció d’informació (individualment o en col·laboració) per transformar-la en coneixement propi.
• Ser capaç d’autoavaluar-se.

Competència d’autonomia i iniciativa personal

• Intervenir, opinar i aportar idees dins d’un grup.
• Gestionar el propi treball i compartir-lo.
• Aportar idees creatives en les activitats de grup.
• Tenir confiança en un mateix, esperit de superació i habilitats cooperatives.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

• Comprendre la societat i el món en què es desenvolupa.
• Desenvolupar-se amb iniciativa i autonomia en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos.
• Interpretar el passat i el present.
• Prendre consciència de l’ús responsable dels recursos naturals i del medi ambient.

Competència social i ciutadana

• Valorar la història del propi país.
• Conèixer la realitat econòmica i social del territori, passat i present.
• Ser conscient dels valors de l’entorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racional per crear progressivament un sistema de valors propis i comportar-se en coherència amb ells.
• Comprendre la realitat des d’una vessant crítica. Entendre els seus canvis, la seva evolució, demostrar interès i comprensió.